Diarios encontrados en una MemoryStick

diumenge, d’octubre 02, 2005

#18 Crèdits

Vull aprofitar la última entrada d'aquest Blog per donar les gràcies al Carlos per les seves excel·lents fotografies, i al David i al Xavi per ensenyar-me el Christon Cafe i aquests restaurants tan suprems. Totes les fotografies han estat preses durant aquest viatge, llevat de les que están vinculades a pàgines web exteriors. Tots els mapes i localitzacions es poden trobar lliurement per internet.

Naturalment totes les opinions expressades son el meu peculiar punt de vista d'aquests dies. Si semblen una mica esbiaixades, occidentalitzades o massa crítiques, no es tant per mala fé com per les limitacións idiomàtiques i del temps disponible. Crec que tenen valors molt positius que a tots ens caldria recordar de tant en tant, però que tambè els hi cal prendre's un descans de tant en tant per replantejar-se les coses, com la conveniència de aprendre una mica d'anglès per anar pel mòn, o permetre que el mòn els hi faci una visita de tant en tant.

Fins que no hi hagi una propera vegada, aques blog acaba aquí,
a deu d'actubre de 2005.

#17: Sayonara!

Bé, desprès de 9 dies ja és hora de tornar. M'he deixat moltes coses, desde els barris baixos de Chiba City i Roppongui fins al downtown de Shinjuku, el Harajuku dels freakis, el parc d'atraccions del port, el Rainbow Bridge de la badia i la ultra famosa Tokyo Tower. Tampoc he pogut visitar el Ueno Park ni els temples d'Asakusa, el Tsukiji Fish Market o la Sunshine City de Ikebuluro, el Museu Edo de Ryogoku ni el Yoyogui Park o el Sengakuji Temple... No es pot acabar Tokyo en un dia, ni en dos, ni en tres...

Diuen que la tornada no es tant dura com l'anada, però jo no ho tinc tan clar. Després de 12 hores de viatge encara queda passar les aduanes a Amsterdam, esperar el vol, embarcar, recollir equipatge i tornar finalment a casa. Casi Res!

Només posar els peus a Amsterdam ja t'adones que ets a casa. Cafeteries més aviat guarretes, dependents malcarats i cues-embuts per embarcar, retrassos en els vols i maletes perdudes. Ja som a Europa! Aixó i una conversa amb el taxista de torn t'acaben de convéncer que, diguin el que diguin, hi han coses que no canviarán mai.

Thank-you for waiting!

dissabte, d’octubre 01, 2005

#16: Ohsaki Center Plaza

El Center Plaza es un altre mega-mall de bars i restaurants. Però aquest és interessant per tenir un Food Expréss, una mena de supermercat d'alimentació on pots comprar qualsevol manduca oriental, cuinar-te-la amb els microones a disposició dels clients i menjar-te'l tranquilament en una taula al centre de la plaça. És sorprenent que fins i tot aquest menjar precuinat estigui tant potable, i no es car. Si et portes l'aigua de casa clar, perquè aquí tota és de marca i considerablement més cara que a cap altre país que hagi vist. Hi ha aigua calenta per les sopes i els cafés però no es el mateix.

Al pati exterior hi ha el Shannon's Irish Pub, una recreació de bar Irandés igualet que qualsevol altre bar Irlandés dels que hi han per tot el món, llevat potser d'Irlanda. No es que tirin malament la cervesa però ho tenen tan pulcre i tan net que no acaba de ser del tot creible. I sense musica clar, que si no la gent no podria parlar pel móvil a totes hores.

Com a detall, només mencionar que les dependentes del Food Express s'acabarien elles soles les cues del Caprabo en 5 minuts, són unes màquines a l'hora de cobrar i empacar. Clar que també ajuda que la caixa registradora ja els hi faciliti la calderilla justa en una mena de dispensador automàtic. I no proveu de deixar a la safata les monedetes de 1 yen, te la faràn recollir. M'agradaria saber què passaria si em faltes justament 1 yen per pagar alguna cosa, crec que trucarien a la policia per intent d'estafa com a mínim.

#15: TGI Friday's

Thanks Goodness Is Friday, que és el nom d'una popular franquícia de restaurants U.S.A. de menjars a base de carns. Es molt interessant com intenten emular l'ambient distés i de felicitat que sembla irradiar la cultura nord-americama, però acabat al gust oriental.

[Carlos i Joan emprenyant a una cambrera al TGI Friday's]

En altres paraules, van de enrolladets, vestits de fantasia i quan algú celebra l'aniversari van tots els cambrers i cambreres en pes a cantar el Happy Birthday. Però dintre de l'ordre i disciplina més estrictes. Ens van fer esperar més de dos quarts per donar-nos taula i durant aquest temps no ens van deixar acostar a la barra, ni a prendre una beguda ni tant sols a seure. Quan interpel·lavem a la cambrera perquè ens deixés passar a la barra mentre esperavem, s'anava posant nerviosa i només feia que repetir "No, you are waiting!"

Després es presenta un chaval japonés amb un piercing al nas (costa de veure per Chinagawa) amb l'uniforme típic del TGI, chapes militars, chapa de xeriff, barret cowboy i horterades varies penjades del cinturó. I que fa després per mantenir aquesta imatge "causal dinning" de informalitat i fantasia? S'agenolla al terra per prendre la comanda. Ho havia vist ja en altres llocs, sembla que és habitual per entendre millor sense cridar tant, però en aques local això no acaba de entonar. Crec que no han agafat encara el concepte de "informalitat". La noia de la foto portava també un cinturó plé de peluixos i galindaines absurdes diverses, però no podia fer res sense repetir a cada moment "thankyou for waiting".

Després vem presenciar un curios espectacle: un bistec va arribar mitja hora tard, com a mínim. Tanta informalitat i impuntualitat si que em van fer dubtar de que fos a Japó. Pero inevitablement el bistec va aparèixer acompanyat de les disculpes corresponents i el ja conegut "thankyou for waiting". Això si, el menjar molt bó. Aquesta gent no tindrà vaques però saben fer un bistec excel·lent. Si mai hi passeu, demaneu un bistec Uncle Jack o Jack Daniels o similar. Molt bó. Si esperes a que matin la vaca i te la cuinin clar.

Sembla que a Japó s'está establint la costum de celebrar els aniversaris en llocs com aquest, perquè el Happy Birthday va sonar com a set o vuit cops, aquí seria una mica cutrillo però allà sembla que es 'fashion' de la hostia. I per postres, a la barra semblava que hi havia noies que més que a sopar anaven a buscar un esmorzar servit al llit. No se, hauria de visitar el TGI's de Shibuya o de Roppongui a veure si allà han pillat més el concepte del "casual dinning".

divendres, de setembre 30, 2005

#14: Omotesando

Omotesando és una altra zona emergent de la ciutat. Entre Shibuya i Shinjuku, està captant moltes de les marques internacionals de moda tradicionalment establertes al Ginza. A la foto, estic davant d'una mena de fanal antic de pedra que algun dia m'entretindré a saber que hi fa allá. Encara que provo d'aparentar que no passa res, estic davant de la parada del metro de Omotesando, està passant gent a tota ostia i està plovent a saco ... Crec que és un bon dia per mirar botigues.


Entre les cosetes interessants, el Oriental Bazaar, punt obligat del turista en busca de souvenirs. És lleugerament més car que als grans magatzems baratillos peró no tant com a les botigues dels hotels, i tot sembla de gran qualitat. S'hi poden comprar katanes (decoratives), bonsais (plantes, no arbres), dibuixos de samurais, paper de colors per fer Origami, sets de bastonets per menjar, teteres i complements doméstics, kimonos, calaixeres estil antic, en fi tot el que tradicionalment associem amb l'art antic Japonés i Oriental en general. Especialment recomenat pels caçadors de souvenirs originals. I com de costum, el tracte i el servei son exquisits. En el fons moltes coses d'aquestes es podrien trobar fàcilment a Europa, a Madrid o fins i tot a Barcelona, potser que la katana te la pots comprar també per internet, però a mi m'agrada 'tocar' el que compro i comparar preus i tal, i m'ha deixat bastant satisfet.


[situació del Oriental Bazaar. Harajuku queda adalt, Aoyama a l'est i Shibuya abaix]

Si es vol visitar el barri [ = ciutat petita] es pot trobar també molta informació sobre altres activitats que fer per les rodalies, hi ha un parell de temples no molt lluny i tal. El Harajuku Park també diuen que és una maravella, però no he pogut acostar'm-hi per la pluja. Com de costum, es pot trobar molta informació a les web generalistes de oci i turisme a Tokyo. Per variar, proposo la del metro que està molt bé.

http://www.tourism.metro.tokyo.jp/spanish/route/index_c.html

#13: Lost in Translation

"Es en los momentos de tranquilidad cuando aprecio mejor el gusto de un Santori Yamazaki"



Porto una setmana fent el wisket al Lounge Bar i sembla que porti 1 any aqui. Ara entenc el panorama millor. Pots beure, estar sol, i ser el puto amo perque tens 15 milions d'habitants per sota teu que es pasaran la vida mirant aquest hotel i no s'hi podran ni acostar. O simplement disfruten treballant tota la vida perque es el que toca? No se, crec que hi ha molta distància entre el que es veu desde fora i el que passa per dintre.

Qualitat de vida? No se, crec que aqui "vida" i gràcies.

Aprofito aquest intèrval intimista per posar aqui quatre reflexions sobre la vida cotidiana a Tokyo, salvant la enorme barrera que suposa ser un guiri que va a gastos pagats i que sap que no s'hi ha de quedar.

Papereres: No hi ha papereres al carrer, si comets la imprudéncia d'agafar propaganda comercial pel carrer, arribaràs a l'hotel per la nit amb el pamflet encara a la butxaca. I es que està tot tan net que fa llàstima ser el primer en embrutar-lo. I aquí tirem qualsevol cosa al carrer i encara ens queixem de que la culpa és dels ajuntaments per no posar una paperera a cada cantonada...

Reciclatge: A on hi han papereres, van de quatre en quatre: paper, plastic, vidre i orgànics. I la gent ho segueix. També estan molt pel tema reciclatge, encara que el nivell de residus que es generen son també enormes, i el desperdici energètic que suposa il·luminar tota la ciutat podria abastir les necessitats d'un país petit.

Propaganda: La costum de distribuir la propaganda acompanyada de petits mocadors de paper o de roba està bastant bé, especialment perqué a japó, tradicionalment, es costum que tothom porti el seu mocador a la butxaca i per tant a molts restaurants no es donen tovallons més que la tradicional tovalloleta humida. És aconsellable portar un parell de paquets de mocadors de paper sempre a sobre, per si de cas. Evidentment, la majoria de bars i restaurants disposen de tovalloletes de paper a l'estil occidental, o pots demanat però en alguns llocs del Tokyo Profundo no han arribat encara aquestres novetats.


Servicialitat: Si alguna cosa tenen tots es un gran respecte pel seu treball, que és una mica la seva vida. Per aixó, suposo, aboquen tots els seus recursos en fer-lo bé. Per exemple, els guardes de seguretat de l'oficina donen els bons dies a totes i cadascuna de les persones que entren a treballar, els repartidors de propaganda donen els pamflets i donen les gràcies a totes les persones que aborden pel carrer, les caixeres de supermercat donen el canvi i el tiquet amb les dues mans a la vegada i també et desitgen bon dia. Prova de dir Ohayo Gozaimasu com a 50 vegades per minut durant una hora i entendrás el que vull dir. Aqui normalment et posen un grapat de calderilla a la mà, ni et pregunten pel tiquet i no diguem donar els bons dies a la gent.

Maleducats? No, diguem espantadissos. El nivell d'anglés d'un curretas japonés normal no és molt bó, en general ni tant sols existeix, ni que treballin en un Excelsior Cofee. Per tant no és estrany que si els agobies amb preguntes del tipus "Please, can I have a seat on the smoking area, I will take expresso with milk and a chocolate doughnut 'nd don't forget the receipt where are the toilets?" se'ls posin els ulls en blanc, t'assenyalin la porta, creuin els braços davant del pit i diguin "Closed!" encara que faltin 10 minuts per tancar. Si es veuen incapaços de entendre't poden obrar de formes molt extranyes. En canvi, si t'aproximes amb un すみマイセン [suimasen] educat, formules un patètic 駅はどこですか [eki wa doko deska] ?" o insinues un 三ばんせん おねがいします [sambansen onegai shimas] es prenen bastantes molèsties en entendre't. En el pitjor cas et poden deixar anar una parrafada que no saps si s'estan indicant correctament o s'estan quedant amb tu. Pero molt educadament, aixó si.

Pachinko: He passa't per un local de Pachinko, només a veure si de veritat existeixen o són una llegenda urbana. No només existeixen sinó que es fan notar posant la música tecnomaquinera a tota llet.

Pels no iniciats, diguem que és una barreja de màquina escurabutxaques, en un ambient de autochoques berbeneros, on la gent s'hi deixa grans quantitats de diners per blanquejar diners per alguna organització yakuza. Per una explicació més detallada, un parell de links:

http://en.wikipedia.org/wiki/Pachinko

http://www.japan-guide.com/e/e2065.html

Vending: Les màquines automàtiques de vending són un món apart. Básicament n'hi ha que ocupen deu metres cuadrats, s'hi pot trobar desde pasta de dents a menjar preparat, desde Nescafé calent a café amb gel, amb gel de veritat i una pasta soluble que fa de sucre. En moltes, el producte no cau sota la màquina empés per la típica molla sinó que es diposita en una safata que viatja cap a la posició de recollida traçant la trajectòria més ràpida. [pels que entenguin de robots, un robot XY amb 2 graus de llibertat simultanis i regulació de velocitat PID]. I a més et donen el tiquet, accepten bitllets i segur que no s'encallen tant com les d'aquí o gens.

Eficàcia: Que no eficiència. Hi han establiments molt més petits que les màquines de vending que he mencinat abans que necessiten a 2 empleats, un per cobrar i un per servir. La pregunta clau a l'hora de muntar un servei es: l'omplo de màquines o l'omplo de persones? Aixó si, amb la clàssica filosofia d'evitar errors, en molts supermercats la caixa registradora ja li dóna a la caixera el canvi exacte que ha de retornar al client. I si et donen canvi en bitllets, te'ls compten davant teu i un per un perquè no hi hagin mals entesos. oleu saber quan triguen al McDonalds a cobrar-te i servir-te un menú? Un minut. Ni més ni menys.

Suica & Eddy: Ja he parlat de les tarjes intel·ligents pre-pagament, que només has d'acostar a la màquina, porta o lloc de control perquè et permeti el pas. A les oficines també h`hi han, per deixar-te anar només a les arees permeses. Ès tan practic que ara usar una tarja magnètica em sembla totalment prehistòric. Adjunto el link de la wikipedia, on es poden trobar altres links relacionats: http://en.wikipedia.org/wiki/Suica (es podrà consultar el saldo per Internet?)

Passos de vianants: La veritat, no es que el hi facin gaire cas tampoc. I que no es respectin ni a Tokyo es la prova definitiva de que han fracassat completament.

Circulació rodada: El trànsit sembla bastant al d'aqui, els semafors estan en horitzontal i en molts llocs un indicador lluminós avisa del temps que queda pel canvi. Els avisos sonors per invidents també son habituals. En alguns llocs les autopistes tenen dos pisos però pel centre de la ciutat la circulació es bastant lenta. Es comprensible que la gent prefereixi la puntualitat dels trens i el metro, encara que vagin molt apretats.

Ueno Park: Em diuen els qui l'han visitat que la joia de la corona dels parcs de Tokyo està poblat per homeless que viuen en tendes d'acampada. No sé, si no arreglen el tema econòmic aviat els faltaran parcs per tanta gent. Només que un 0,2% de la població de Tokyo tingui que deixar la casa ja serien 30.000 persones. Tot el poble de Sitges.

Estacions adaptades: A totes les estacions de tren i metro que he vist, i a molts altres llocs molt freqüentats hi ha un sistema de guia per invidents. Consisteix en crear un camí de rajoles estriades en relleu de color groc que connecten totes les entrades, sortides, andanes, màquines de pagament i bifurcacions en els passadissos. Davant de cada obstacle com rampes, escales, ascensors o cruilles amb vehicles la banda paral·lela estriada es torna una franja perpendicular granulada, que avisa de l'obstacle. I a totes les estacions de la JR sona una música, diferent a cada estació però sempre la mateixa a la mateixa estació, que avisa quan un tren està parat a la andana. I aquí fan falta 30 politics per inagurar una miserable rampa en una estació!

Kin'en (no fumar!): La prohibició de fumar en llocs públics no es limita als llocs tancats, o les estacions de tren. Està prohibit a la majoría de parcs, places públiques, voreres davant de les estacions de tren, metro o autobusos, y també davant de totes les empreses on està prohibit fumar. Però pel que he vist, el tabac va bastant barat.

Last Order!: Una pràctica habitual en molts restaurants és anunciar la hora del last order. Passada aquesta hora no s'accepten més comandes. Ni de menjar, ni de beguda, ni un vas d'aigua. I quan és hora de tancar, millor que hagis acabat o et retiraràn els plats!. Amb cortesia extrema, es clar.

i ... obediència: Quan es fa una llei és per complir-la. Llevat del tema dels passos de vianants, no recordo haver vist a ningú fumant en zones prohibides, tirant papers a terra, pixant fora de test, aparcant en prohibit, parlant pel móvil al metro o al tren, ocupant seients reservats per persones grans als transports públics, marxant de les cafeteries sense recollir la safata ni separar convenientment els residus, saltant-se les cues, trepitjant la gespa, llevat dels visitants com jo clar! No m'extranya que per molts, els occidentals no siguem més que gaigin, bàrbars extrangers. Potser exagero una mica, he vist alguns casos incivics, especialment de nit i en zones d'oci una mica desmadrades, peró ni punt de comparació. Un Japonés que vagi per Barcelona amb la mateixa tranquilitat que anava jo per Tokyo acabaria inevitablement desplumant i surant al port.

Et sembla que aixó es millor o pitjor que el que tenim? Jo no ho tinc molt clar, en algunes coses están molt avançats i en altres es passen tres pobles. Parafrasejant al gran escriptor, "pots aprendre les seves costums en un dia però en 10 anys no deixaran de sorprendre't"

dijous, de setembre 29, 2005

#12: Tokyo Imperial

La prefectura de Tokyo anomenada Tokyo seria la zona més antiga de la ciutat. No queda gairebé res més antic al 1950 llevat del palau imperial dels emperadors de Japó i uns jardinets molt interessants. Com que actualment el palau imperial és la residència del cap d'estat no es pot entrar lliurement. La zona visitable queda reduida al 'East Garden', que comprén les ruines de la antiga muralla i el jardí própiament dit.

Tot i que el East Garden no és tan gran ni tan famós com altres parcs de la ciutat, ben bé dóna per passar-hi 5 hores passejant tranquilament, mirant les zones de bosquet, els arbres i plantes autóctones, peixos exòtics en petits estanys salvats per estrets ponts de bambú i zones de repós per seure i menjar alguna cosa. És recomenable però endur-se el menjar de fora per poder dinar a l'hora que vulguis. Hi he trobat a faltar ocells, sembla que s'han cansat tots de la gran ciutat. Un altre punt negatiu es que per sobre els arbres, desde certs llocs, es poden veure tots els edificis enormes i bastants cinquantenaris de la zona, que trenca una mica l'encant. Tot i així crec que es una forma molt relaxant de passar el matí, ja m'agradaria anar-hi més sovint. (Sense desmerèixer els altres parcs de Tokyo, molt mes grans, o els jardins de Kyoto, que tenen fama mudial.)

La part alta dels jardins de fet son jardins bastant normalets, peró amb bones vistes a la muralla defensiva de l'antic centre de gobern del shôgun. La muralla te pinta de milenària i les rampes d'accés dónen una bona idea del tipus de fortificació militar inexpugnable que va ser en temps passats. Hi ha un parell de edificacions també antigues i plafons informatius del tipus "Aqui Lord Ako desenvainó la espada en el incidente de los 47 ronin leales ..."

Els jardins tanquen tan aviat com es fa fosc, sobre les 16:00 - 17:00, s'ha de fer via per poder veure-ho tot. Després es pot donar una passejada rodejant el perímetre de la ciutat imperial, gelosament custodiada pels serveis de seguretat de l'emperador, veient la muralla exterior i el fossat defensiu. Tot tombant en direcció sud s'arriba al Edo Bridge, que es pot veure però no entrar-hi, ja que pertany al recinte imperial. Una altra de les poques coses realment antigues que es pot veure per aquí.

De camí cap al metro he vist també una plaça bastant maca, la Wadakura Fountain Park, amb fonts i surtidors d'aigua i un policia de guardia 24 hores per si algun turista cansat té la brillant idea de remullar-se els peus a les fonts.

Aqui he fet fotos amb una càmera d'aquestes d'un sol ús, quan tingui temps de revelar-les provaré de penjar-ne alguna si han quedat bé. La veritat, no hi ha gaire més a visitar per la zona, només edificis alts, la estació central Tokyo i la antiga estació que conserven com a record.

És molt fàcl trobar informació general sobre els jardins, només cal buscar Higashi Gyoen, o Nijubashi Bridge, o Imperial Gardens o similars. Una visita virtual amb el Google Earth també pot ajudar a valorar les distàncies. Per visites guiades o entrar en algun edifici antic cal reservar amb antelació. Proposo un link d'informació general:

http://www.tcvb.or.jp/en/index_en.htm
(seleccionar Info By Area -> Imperial Palace)


[El planol representa una superfície de 1,5 x 2 km]

#11: Ginza


Ginza és un barri ultra-pijo, estan totes les marques de moda mundials, els restaurants més cars i sumptuosos, la seu de les grans corporacions i el centre de tot el mundillo amb més pasta que temps per gastar-la.



Actualment el Downtown está una mica desplaçat cap a zones més noves amb edificis més alts, especialment Shinjuku i Harajuku, peró Ginza segueix éssent un centre mundial de la gent pijeras i es mereix una tarda de mirar botigues i llocs curiosos. Per exemple el Sony Building, on hi ha tots els productes més nous en exposició permanent, fins i tot el gos tonto aquell, el Aibo, per si et vols entretenir posant-li un ós a la boca, perquè si creus que ell l'anirài a buscar pots esperar sentat. També hi ha la Apple Store, la Coca-Cola, la Warner, el Zara ...

Sony Building: http://www.sonybuilding.jp/e/

També hi ha un parell de cruilles al carrer força espectaculars, per la moguda de vianants i vehicles que passen per sota del monorrail, però en el fons és més del mateix. No és un lloc per comprar souvenirs llevat que es busqui alguna cosa en especial i es vagi amb pasta llarga.

Vinculo aquí un croquis del que seria la 'zona zero' amb les cruilles i edificis mencionats.

Una de les grans penes ha estat no poder visitar el mercat del peix, on cada matí (i a Japó matí vol dir les 04:30, tranquilament) fan la subasta de les tonyines, de la pesca fresca del dia i de la d'ultramar arribada per avió per ser servida als millors restaurants de la ciutat. Com que no me'n vull descuidar ho deixo escrit com a punt obligat per qualsevol visita a Tokyo, el Tsukiji Fish Market.

http://www.tsukiji-market.or.jp/youkoso/welcom_e.htm (sorry japanese!)

dimecres, de setembre 28, 2005

#10: Yebisu Garden Place

A prop de la estació Eibisu de la Línia Yamanote (la parada anterior a Shibuya) hi ha el Yebisu Garden Plaza, una mena de zona d'oci amb un parell de centres d'exposicions, grans magatzems i un gratacels de 50 plantes, amb una bona colla de restaurants a les dues plantes superiors. S'accedeix de la estació de Ebisu fins al Garden Palce a través del Yebisu Skywalk, una mena de túnel amb cintes transportadores tipus aeroport. Una petita gràcia del lloc es que es pot pujar al pis superior amb un ascensor directe amb vistes a l'exterior. La impressió es com la de pujar a un avió per primera vegada peró més bonic.


La categoria del menjar és també excepcional, poso una petita mostra de sashimi perqué no m'hi cabria tot.


va, i també el uni maki, eriçó de mar sobre l'arrós enrotllat amb la alga nori típica del maki.

I el tenderlon (de l'alglés tenderloin, filet) i el sirlon (sirloin, solomillo), expepcional !!!

Per no mencionar el cranc ...

ni la tempura...


Tamné hi han unes vistes excepcionals de la Tokyo Tower, similars a les de Shinagawa peró millors perquè la torre està molt més aprop. [Grans fotos del Carlos, quin mestre!]


Crec que aquesta ciutat es deu veure desde Saturn només per la lluminària brutal.

I per fer gana abans de sopar, hi ha un parell més de llocs a visitar al Yebisu Garden: el Museu de les cerveses Sapporo i Yebisu, el Glass Square, el museu metropolità de fotografia i alguna cosa més, però aixó ja pagant entrada i en hores de visita.

Site oficial del Yebisu Garden:

http://www.gardenplace.co.jp/english/

I als restaurants del Top Yebisu Garden Place:

http://www.gardenplace.co.jp/english/ygptower/index.html

Només mencionar que es aconsellable buscar el restaurant amb millors vistes, si pot ser de cara a la Tokyo Tower, i reservar amb antelació una taula prop de la finestra per fer del sopar una experiéncia mística. Els restaurants mencionats són el Jojoen (planta 38, al fons a la dreta), el Chibo (just al davant, al fons a la esquerra venint dels ascensors) i a la planta 39 el Hinone Mizunon (alternativa secundària). Bon profit!

#09: Top of Shinagawa

A la planta superior del Shinagawa Prince - New Tower hi ha mitja dotzena de restaurants, tots molt bons. El nom que reben en general és Ajikaido Gojusantsugi, encara que de fet es comporten com a restaurants diferents, cadascun amb les seves especialitats.



[a la foto, Carles, Joan, David, Xavi, & Mark]

Menú típic: tempura, sashimi, gohan, miso, amanides, entrants i detallets.



La preparació i presentació de cada plat es també exquisita, cuidant tots els detalls.

Sobren les paraules. Podria estar hores menjant aquestes maravelles.

El Yakitori està també per llepar-se els dits.

També n`hi ha un especialitat en Teppan-yaki, el bistec de vedella més bo que he provat a la vida. No hi ha foto perqué va desaparéixer tot just tocar la taula.

Les vistes no tenen desperdici. Tots els edificis alts (o sigui tots) estan coronats de llums vermells, alguns auténtics fars d'un pis d'altura per la aeronavegació nocturna.

[vista desde el Lounge Bar al Top Shinagawa: al fons la torre Tokyo]

Per més informació: buscar "Ajikaido Gojusantsugi"

dimarts, de setembre 27, 2005

#08: Christon Cafe

També a Shibuya es pot trobar un local ben curiós: el Christ-On-Café.

És un bar on es pot menjar "pincho de tortilla" i tapes diverses, beure i tal, peró el més fabulós es la ambientació gotico-blasfema de església católica amb tots els detallets, lleat que no recordo haver vist cap Satanás sortint de les parets a cap altre temple.


Tot de cartró-pedra, pero molt realista.

Així que hem aprofitat per fer-nos uns uiskets a la salut del VatiKano, provar el Tiramisú [deliciós] i veure la ambientació, fins i tot als labavos hi ha una reproducció de la Rendición de Breda un xic més petita que l'original però que impressiona bastant.



Em comenten els que van repetir el dia seguent que va sonar a la música David Bisbal, definitivament hi ha algú que visita Espanya molt sovint, segur que montar aixó no costa tants calers i omples segur. A la carta tenen vi del Penedés i ampolles de Cava, ni Champany ni Chartreuse ni licor del polo, Cava Català, i que es rasqui a qui li piqui.


Buf, estic aquí apoltronat en una butaca que ni el Cardenal Richelieu la haguès somiat, llàstima que no tinguin confessionari perquè segur que tant benestar te que ser pecat. Si es que no t'excomulguen directament per anar al temple a beure, fumar i lo que surja. Me'n se de uns quants que s'estirarien dels cabells, peró bé que nosaltres fem negoci amb la Sagrada Família, no?


I es clar, després em vaig enterar de que tan bona idea no podia ser un cas aïllat, hi ha més Christon's a Tokyo amb atributs similars. Vegeu els links per a mes informació.

http://www.ug-gu.co.jp/restaurant/shop/christon.htm

http://www.ug-gu.co.jp/restaurant/shop/christon-shibuya.htm

i el mapa del Christon de Shibuya, faltaria més:

In Nomine Chivas et Walker et Ballantines,
Amen.

#07: Shibuya

Si hi ha un centre del món a l'hemisferi oriental, és Shibuya.


A la famosa cruïlla davant de l'estacio hi ha el Starbucks, amb un anunci que cobreix 10 plantes de l'edifici, rodejat dels panels d'anuncis lluminosos que han donat la volta al món. Allà tot parlant amb el Carlos per anar a dinar ens ha sentit una noia de València que passava per allà, si en algun punt del Japó et pots trobar algu de prop de casa és a Shibuya.


El barri es popular per contenir la gent mes pintoresca del pais, on els 'rebeldillos' campen amb els 'modernillos', les noies van vestides amb uniforme d'escola privada o bé amb la última tendència de París i gent amb corbata dorm al carrer entre cartrons. Contrastos els que vulgis i més. Més que vestir, la gent surt al carrer disfressada amb mes o menys encert.


Al costat dels centres comercials hi ha un barri tirant a fosquet, amb els carrers en obres i mal planificat que esta ple de baretos regionals, hi pots trobar pubs irlandesos, clubs francesos i tuguris japonesos on toquen grupets de musica alternativa, i rokerillos diversos. Tot un espectacle. Sense comptar amb les 'madams' que surten al carrer amb els catàlegs de les noies disponibles, gent gran amb anuncis de sales de festes penjades al coll, gent amb pinta de yakuzillas de barrio, treballadors que surten del curro i van a sopar per la zona, més nenes vestides de adolescents escolaritzades, joves celebrant el triomf d'un equip de béisbol com si fos canaletes, gent i més gent per tot arreu.


[ A la foto, David, Joan, David i Carlos 'esmorzant' de matinada al Starbucks de Shibuya. ]


La millor panoràmica de la cruilla de Shibuya s'agafa desde la plaça davant de la sortida Hachiko de la estació de la JR, fàcilment identifdicable per la estàtua del gos aquest, el Hachiko. Diu la llegenda (urbana?) que el seu amo va morir allà d'un atac de cor i que quan se'l van endur a l`hospital el gos es va quedar allà plantat fins que va morir de vell, llavors li van posar el nom a la sortida de la estació com a tribut a la fidelitat i a l'amor i aquestes carallotades que tant agraden als turistes. No he pogut fer cap foto de la estàtua perquè un equip de beisbol ha vestit al gos amb els colors del equip i estan montant una festeta que no vull interrompre.

Just al costat de la estació hi ha el Tokyu, uns grans magatzems de roba, marques cares i complements, darrera del Starbucks hi ha el Loft, rellotges i joyeria, i tot de la última moda, aprop el "109", uns altres grans magatzems amb 109 restaurants de tot tipus, i a sota el pont de la estació més gent vivint entre cartrons i bosses d'escombraries. Més amunt, el Wine Cave Chateau, a on pots prendre un got (o una ampolla) de vi de qualsevol part del mon, amb uns postres excel·lents. Més avall, la zona de moda de vestir, el Gai Centre (no confondre amb Gay, que també hi ha un barri per aqui).

I per acabar, uns postres de xocolata al Chateau. I Love Shibuya.

[no poso links: buscar "Shibuya" al Google i us en cansareu. en canvi poso un mapa amb els llocs mencionats.]

dilluns, de setembre 26, 2005

#06: Sega Center

De fet n'hi ha per tot arreu, especialment aprop de les estacions de tren i centres comercials, són edificis petitets de 5 o 6 plantes organitzats de forma temàtica: en una planta els jocs de lluita, en una altra els de futbol i esports, en l'altra els de avions, cotxes, i marcians, tambe hi han els classics Sega Tetris, Puzzle Booble ... Es un lloc tranquilet perquè, encara que hi ha escàndol, et pots posar una beguda el costat, un cendrer i estar assegut una estona jugant o mirant. Als soterranis hi fan tornejos setmanals dels jocs mes populars, especialment els de lluita.

Una descoberta important son els jocs tipus SanGokuKaisen, una mena de joc tipus Warhammer que et proporciona cartes de exercits per una ranura, els coloques sobre el tauler i pots bellugar les teves unitats tranquilament i veure a la pantalla com evoluciona la batalla. He preguntat i sembla que fa mes d'un any que funcionen i amb un cert exit, encara que son certament cars (300 yens la partida + 300 la carta de joc que guarda el teu historial, + 200 les cartes de joc, de les que perderas les que siguin destruides ... per a freaks i amb diners).

Les maquines funcionen amb la Edy Card, una tarja moneder pre-pagament tipus 'Bluetooth' molt popular per aquests barris. La va introduir Sony per la seva botiga i ara la fa servir tothom.

#05: Akihabara Electric Town

En poques paraules: si els robots tinguessin un paradís, seria Akihabara.



Un barri sencer de grans magatzems de 10 plantes d'alçada dedicats exclusivament a la electrònica i relacionats: desde components individuals, cables, connectors, material de soldadura, eines i material electric, mes tota la electrònica de consum, desde els reproductors de música més petits als electrodomestics més grans i estrambotics, cadires de massatge, jardineria, equips de mesura, ... Seria (Corte Ingles + Onda Radio + Bazar del Port ) x 1000 ...



Tambe hi ha paradetes petites al carrer on els minoristes proven de vendre qualsevol novetat, aparells 'made in china', o saldos. Pero com que són japonesos i no saben mentir t'avisen de que el software no funcionarà amb sistemes operatius occidentals, per flipar. També cal avisar que no està ben vist intentar regatejar o deixar propina. O compres o no compres, però sense fer el guiri.



Tambe hi ha un parell d'edificis plens de restaurants baratillos i McDonalds per fer una pausa en les compres, es poden trobar facilment nomes cal seguir les olors. Entre les botigues d'electrònica de tant en tant hi ha alguna botigueta de freakis, on a làparador s`hi veuen comics i figuretes de plastic barato, però a dintre es comença a intuir que tots aquests llocs també distribueixen 'adult contents', si es que a tot arreu están igual.


I per anar acabant, també hi ha ganivets de cuina, bullidores d'arrós per fer sushi, botigues de bombetes i làmpares, botigues de motors DC de imán permanent, establiments de connectors i cablejat industrial sota comanda on et munten el cable que vulguis amb la longitud demnada i les terminacions que vulguis per rares que siguin, estacions de soldadura, trimmers, Tasers de defensa personal, estrlles ninja, estores de ratolí exótiques, fins i tot vaig trobar un endoll de uns 30 cm de longitud i uns 4 kg de pes. Perquè? No vaig gosar preguntar... El que no està aquí es que probablement no valia la pena inventar-ho.

Hi ha moltes infos a la web sobre akihabara, a continuació facilito la pàgina oficial dels majoristes i 'dutty free' que treballen allà, on es llisten tots els centres comercials grans. Es pot trobar també un mapa de la zona, horaris de trens i tal.

Akihabara Electric Town: http://www.akiba.or.jp/english/index.html

Per més informació, referir-se als links dels majoristes.

diumenge, de setembre 25, 2005

#04: Yahoo Cafe

... o perque estic escribint sense posar un sol accent en tot el blog ...

No es que tingui la gramatica suspesa, em connecto als blogs usant els terminals disponibles al Yahoo Cafe del Hotel, no tinc tant de temps com per que em rendeixi pagar la tarifa plana de la habitacio. Pero clar son portatils japos, ai perdo, vull dir nipos, que no disposen de certs caracters. I encara gracies que hi ha les vocals. Si tinc temps repassare a posteriori totes les entrades del blog llevat d`aquesta, perque la veritat fa pena. Com que en angles tampoc hi ha accents dons sembla que no hi han caigut. El sistema operatiu esta tambe en nihongo i no es pot cambiar. He demanat permisos d'administrador i m'han fet una cara ...









Pels clients del hotel la connexio es gratuita pero amb consumicio obligatoria, que surt a 550 yen el expresso. Vaja que casi que al final si que em sortira mes barat pagar la tarifa plana de banda ample. Pero si fas 20 connexions et regalen un rellotge YAHOO!!! perque siguis el puto amo del manicomi.

Mmmh, aqui el tema del cibercafe no es molt habitual, sembla que tothom ja te internet a casa seva, als hotels, bars, estacions i tal. Nomes veig a guiris i gent esmorzant a la occidental (molt dolent: ous i salsitxes per esmorzar, i subtileses continentals d'aquestes. Pero una cosa bona es que no tenquen mai, 24/7 que diuen. L'ultim recurs.

Ara els hi preguntare perque no esta disponible el catala com a idioma, que me`l posin o piro de l`hotel a veure quina cara fan ...

Links: Yahoo Cafe: http://cafe.yahoo.co.jp/

#03: Japan Railways

La Japan Railways és la forma mes cómoda de viatjar per aquests indrets. La linia Yamanote connecta una vintena d'estacions que contenen practicament tot el que cal veure a Tokyo, o tot el que es pot veure amb el poc temps disponible, de fet tots els llocs i barris d'interés han crescut al voltant de les estacions de la JR. Seria comparable a un metro si salvem les distrancies en la escala, ja que hi ha 3 o 4 parades de metro entre estacions consecutives de la JR, uns 2-4 kilometres. Es una linia circular, el que fa que sigui extremadament constant, puntual i que a les hores punta té trens de 12 vagons cada 5 minuts. El millor que hom pot fer per posar en hora el seu rellotge es sincronitzar-lo amb els horaris de la JR a l'arribar a Tokyo i no fara mai tard.


A les estacions de la línia Yamanote les indicacions es dónen en anglés i japones, tant als panels informatius, com per megafonia. Igualment dintre de cada vago la informacio es presenta en ambdos idiomes als panels informatius, que descriuen tots els transbordaments, estacions properes, temps d'arribada a cada estació i tota mena d`avisos d'interes. Per exemple, el telefon móvil no pot estar connectat al tren en les linies urbanes, no per temes de radiointerferéncies, sino per cortesia amb els altres passatgers.



Una de les coses més sorprenents és veure la hora punta a les grans estacions. La gentada que hi ha sovint obliga a que un empleat de la JR dirigeigi el transit de persones com si fossin vehicles, si estás al mig de la multitud i vols girar a la dreta per exemple, cal que preparis la maniobra amb certa antelació o no podrás sortir de la marabunta.



El sentit de circulació es per la esquerra, i és important recordar-ho. Si camines per la dreta et pots saltar els cartells indicadors i acabar completament perdut. També a les escales mecàniques cal alinear-se a l'esquerra i deixar la dreta lliure per la gent que 'adelanta' corrent. Una pifia típica del turista desinformat és anar directament a les escales o a les portes dels trens i buscar un forat per on passar. Error!. Si un mira atentament, podrà veure que la gent forma files de una persona tant per les escales com per a les portes, i s'ha d'anar al final de la cua com tothom. Si no et miren molt malament. Fins i tot a les andanes hi ha marcades les línies a on s'ha de començar a fer cua i la direcció a seguir, per deixar el pas lliure a la gent que surt del tren. I estás l'últim i no caps al tren, cap problema! ve un senyor d'uniforme amb guants blancs que empeny fins que tothom cap dins el vagó.



Per usar la JR nomes cal comprar una tarja recarregable (Suica) i passar-la aprop de les maquines de control perque et franquegin el pas, al sortir es passa un altre cop la tarja i et debiten el preu de la ruta. També es pot fer servir la mateixa tarjeta per pagar les consumicions als bars i botigues de l'estació. L'horari es bastant ampli, només tenca entre la 1:00 i les 5:00.



[a la foto, la estació del Tren Bala, el Shinkasen, a sobre un altre Starbucks]

links:

Japan Railways: Zona Est: http://www.jreast.co.jp/e

Mapa de la Zona Est: http://www.jreast.co.jp/e/info/map_a4ol.pdf

El metro es algo mes complicat, cal veure quina linia i en quina direcció s'agafa, i consultar la distància per saber el preu del bitllet. S'ha de marcar a la entrada i la sortida, per tant es important no tirar el bitllet ni comprar-ne un de més barato perquè després pots tenir problemes al sortir. Tampoc totes les estacions tenen panels en anglés ni plànols en caràcters occidentals. És millor conseguir els esquemes en els hotels o per internet abans de viatjar.

Tokyo Metro: http://www.tokyometro.jp/e/

Mapa Espanyol: http://www.tokyometro.jp/network/pdf/rosen_esp.pdf

Com a alternativa secundària per moure's està el taxi. Però resulta bastant car, posem uns 3000 yen per un trajecte que en la Yamanote costaria 160 yen. Carissim !! Això si, tots els taxis amb GPS i els miralls retrovisors exteriors muntats a la altura dels faros enlloc de a la altura de la porta. I les portes s'obren i tenquen automáticament. Funcionalitat pel davant de tot.

dissabte, de setembre 24, 2005

#02: Shinagawa Prince


WoW!


Crec que no m'acostare al lavabo sense un pal ben llarg, hi ha molts botons per tocar en llocs compromesos. Tinc radio i televisio, internet de banda ampla (a 1500 yens el dia), el Asahi Shimbun en angles i el servei despertador en espanyol. I una guia de serveis (adult content) que ometo mencionar, tots van una mica recremadets en aquest pais.



Pero poder prendre un Jack Daniels a la planta 50 de la torre et compensa moltes coses. La visio de Tokyo de nit es espectacular, Blade Runner pero en gran. La boira puja desde el port, es barreja amb els neons, els fars vermells de trafic aeri i la inacabable explosió de llums fins on arriba la vista. Els gratacels apareixen per totes bandes, sense organitzarse en barris, cadascun al seu aire aixecan les lluminaries alla on li sembla.



A diferencia d'altres ciutats amb un skyland caracteristic el perfil de Tokyo és sempre diferent, no es pot mirar dos vegades el mateix :-) Al fons puc veure entre la boira, a uns 4-5 km, la Torre Tokyo, la que es com la Eiffel de Paris pero en gran i tota plena de llumetes horterissimes. Aqui, pel que respecta a les coses brillants, tenen tant autocontrol com una urraca histèrica.



M`acabo el JD i a clapar que ja es hora. Diuen que dema ploura, aquesta pluja fina i humida que no para en tot el dia, ni deixa passar el sol, i que provoca al capvespre un altre cop la boirina que puja de la badia, ofegant les llums de la ciutat amb olors de tuguri de replicantes. Jo espero que si.


Shinagawa Prince Hotels: http://www.princehotelsjapan.com/shinagawaprincehotel/

Home Page: http://www.princehotels.co.jp/shinagawa/