Diarios encontrados en una MemoryStick

diumenge, d’octubre 02, 2005

#18 Crèdits

Vull aprofitar la última entrada d'aquest Blog per donar les gràcies al Carlos per les seves excel·lents fotografies, i al David i al Xavi per ensenyar-me el Christon Cafe i aquests restaurants tan suprems. Totes les fotografies han estat preses durant aquest viatge, llevat de les que están vinculades a pàgines web exteriors. Tots els mapes i localitzacions es poden trobar lliurement per internet.

Naturalment totes les opinions expressades son el meu peculiar punt de vista d'aquests dies. Si semblen una mica esbiaixades, occidentalitzades o massa crítiques, no es tant per mala fé com per les limitacións idiomàtiques i del temps disponible. Crec que tenen valors molt positius que a tots ens caldria recordar de tant en tant, però que tambè els hi cal prendre's un descans de tant en tant per replantejar-se les coses, com la conveniència de aprendre una mica d'anglès per anar pel mòn, o permetre que el mòn els hi faci una visita de tant en tant.

Fins que no hi hagi una propera vegada, aques blog acaba aquí,
a deu d'actubre de 2005.

#17: Sayonara!

Bé, desprès de 9 dies ja és hora de tornar. M'he deixat moltes coses, desde els barris baixos de Chiba City i Roppongui fins al downtown de Shinjuku, el Harajuku dels freakis, el parc d'atraccions del port, el Rainbow Bridge de la badia i la ultra famosa Tokyo Tower. Tampoc he pogut visitar el Ueno Park ni els temples d'Asakusa, el Tsukiji Fish Market o la Sunshine City de Ikebuluro, el Museu Edo de Ryogoku ni el Yoyogui Park o el Sengakuji Temple... No es pot acabar Tokyo en un dia, ni en dos, ni en tres...

Diuen que la tornada no es tant dura com l'anada, però jo no ho tinc tan clar. Després de 12 hores de viatge encara queda passar les aduanes a Amsterdam, esperar el vol, embarcar, recollir equipatge i tornar finalment a casa. Casi Res!

Només posar els peus a Amsterdam ja t'adones que ets a casa. Cafeteries més aviat guarretes, dependents malcarats i cues-embuts per embarcar, retrassos en els vols i maletes perdudes. Ja som a Europa! Aixó i una conversa amb el taxista de torn t'acaben de convéncer que, diguin el que diguin, hi han coses que no canviarán mai.

Thank-you for waiting!

dissabte, d’octubre 01, 2005

#16: Ohsaki Center Plaza

El Center Plaza es un altre mega-mall de bars i restaurants. Però aquest és interessant per tenir un Food Expréss, una mena de supermercat d'alimentació on pots comprar qualsevol manduca oriental, cuinar-te-la amb els microones a disposició dels clients i menjar-te'l tranquilament en una taula al centre de la plaça. És sorprenent que fins i tot aquest menjar precuinat estigui tant potable, i no es car. Si et portes l'aigua de casa clar, perquè aquí tota és de marca i considerablement més cara que a cap altre país que hagi vist. Hi ha aigua calenta per les sopes i els cafés però no es el mateix.

Al pati exterior hi ha el Shannon's Irish Pub, una recreació de bar Irandés igualet que qualsevol altre bar Irlandés dels que hi han per tot el món, llevat potser d'Irlanda. No es que tirin malament la cervesa però ho tenen tan pulcre i tan net que no acaba de ser del tot creible. I sense musica clar, que si no la gent no podria parlar pel móvil a totes hores.

Com a detall, només mencionar que les dependentes del Food Express s'acabarien elles soles les cues del Caprabo en 5 minuts, són unes màquines a l'hora de cobrar i empacar. Clar que també ajuda que la caixa registradora ja els hi faciliti la calderilla justa en una mena de dispensador automàtic. I no proveu de deixar a la safata les monedetes de 1 yen, te la faràn recollir. M'agradaria saber què passaria si em faltes justament 1 yen per pagar alguna cosa, crec que trucarien a la policia per intent d'estafa com a mínim.

#15: TGI Friday's

Thanks Goodness Is Friday, que és el nom d'una popular franquícia de restaurants U.S.A. de menjars a base de carns. Es molt interessant com intenten emular l'ambient distés i de felicitat que sembla irradiar la cultura nord-americama, però acabat al gust oriental.

[Carlos i Joan emprenyant a una cambrera al TGI Friday's]

En altres paraules, van de enrolladets, vestits de fantasia i quan algú celebra l'aniversari van tots els cambrers i cambreres en pes a cantar el Happy Birthday. Però dintre de l'ordre i disciplina més estrictes. Ens van fer esperar més de dos quarts per donar-nos taula i durant aquest temps no ens van deixar acostar a la barra, ni a prendre una beguda ni tant sols a seure. Quan interpel·lavem a la cambrera perquè ens deixés passar a la barra mentre esperavem, s'anava posant nerviosa i només feia que repetir "No, you are waiting!"

Després es presenta un chaval japonés amb un piercing al nas (costa de veure per Chinagawa) amb l'uniforme típic del TGI, chapes militars, chapa de xeriff, barret cowboy i horterades varies penjades del cinturó. I que fa després per mantenir aquesta imatge "causal dinning" de informalitat i fantasia? S'agenolla al terra per prendre la comanda. Ho havia vist ja en altres llocs, sembla que és habitual per entendre millor sense cridar tant, però en aques local això no acaba de entonar. Crec que no han agafat encara el concepte de "informalitat". La noia de la foto portava també un cinturó plé de peluixos i galindaines absurdes diverses, però no podia fer res sense repetir a cada moment "thankyou for waiting".

Després vem presenciar un curios espectacle: un bistec va arribar mitja hora tard, com a mínim. Tanta informalitat i impuntualitat si que em van fer dubtar de que fos a Japó. Pero inevitablement el bistec va aparèixer acompanyat de les disculpes corresponents i el ja conegut "thankyou for waiting". Això si, el menjar molt bó. Aquesta gent no tindrà vaques però saben fer un bistec excel·lent. Si mai hi passeu, demaneu un bistec Uncle Jack o Jack Daniels o similar. Molt bó. Si esperes a que matin la vaca i te la cuinin clar.

Sembla que a Japó s'está establint la costum de celebrar els aniversaris en llocs com aquest, perquè el Happy Birthday va sonar com a set o vuit cops, aquí seria una mica cutrillo però allà sembla que es 'fashion' de la hostia. I per postres, a la barra semblava que hi havia noies que més que a sopar anaven a buscar un esmorzar servit al llit. No se, hauria de visitar el TGI's de Shibuya o de Roppongui a veure si allà han pillat més el concepte del "casual dinning".